DINERS PER LLUIR LES TEUES MARQUES PREFERIDES

El cos humà s'ha convertit en una gran tanca publicitària per als anunciants, que han trobat mitjançant internet un exèrcit de voluntaris capaços de gravar-se un anunci en la seua pell.
Són els nous "homes anuncis" disposats a dur publicitat a flor de pell. Pot ser en el front, un braç, una cama o un muscle.

També serveixen els pectorals d'un culturista o el ventre d'una embarassada. Tot és susceptible de convertir-se en la pròxima tanca publicitària si el preu és el just.

La idea probablement la va tenir fa alguns anys Andrew Fischer, a qui se li va ocórrer oferir el seu front al millor postor. Aquest fenòmen sembla que comença a ser una moda, almenys a Espanya. on la matèria primera en exhibició és sempre abundant
Per a Andrew Fisher, el preu just és de 37.375 dòlars per tatuar-se al front el missatge publicitari d'una empresa.

Si vols saber més clica ací.

Una manera com un altra per a fer diners. No creus?

ESCOLTA-HO

La música ens transporta, ens submergeix en un món ple de sensacions i emocions.

Aquest concert en La Major per a clarinet de Mozart, n’és un bon exemple de com podem gaudir sentint les múltiples combinacions de notes i compassos.

Mozart, l'inimitable compositor austriac, va escriure un únic concert per a clarinet, per al seu amic, el clarinetista Anton Stadler.

En aquest concert, el clarinet fa gal·la del seu so diàfan, suau ,càlid i a vegades inquiet, amb el que aconsegueix que experimentem una agradable serenitat.

Que la música t'acompanye.

NOVES PROFESSIONS

Que fas amb el telèfon mòbil quan te’n compres un de nou?

Si has pensat tirar-lo, has de saber que el teu telèfon conté metalls preciosos molt cotitzats al mercat.
Si sumem la quantitat de mòbils que se tiren a les escombreries durant un any, el valor va creixent i això dona peu a una nova professió: els miners urbans.
Aquestos miners del segle XXI, tenen com a missió buscar i salvar de l’escombreria terminals mòbils, el fenòmen que s’està experimentant en el Japó té com a objectiu obtindre materials como l’iridi i altres, materials que són cada vegada més cars al mercat.
Els miners urbans no tenen com a objectiu fer-se rics, és simplement un procés de reciclatge: els materiales se reutilitzaran en nous terminals, això abaratirà la producció.
Una tona de mineral d’una mina produeix només 5 grams d’or, mentre que una tona de telèfons mòbils poden arribar a produir 150 grams del mateix metall.
Amb la mateixa quantitat de telèfons mòbils també es pot produir al voltant de 100 quilos de coure i 3 quilos de plata.
Però el més important és que fent açò, no li extraurem una tona de material a una montanya amb la qual cosa l’ impacte ambiental serà menor i els recursos limitadísims del planeta s’allargaran un poc més.
El mercat ha fet que les empreses se replantejen la possibilitat del reciclatge. Al mes de març de 2008, l’or tenia un preu superior als 1.000 dólars per onza fins no fa molt el preu es fixava en els 890 dólars.
De tots los telèfons que se tiren cada any o més entre el 10 i el 20% se reciclen. La majoria de les personas opten per emmagatzemar els telèfons a casa. Encara no és un objecte del que se tinga conciència que és completament reciclable.
La qüestió és: els diners que s’estalviaran els fabricants en la produció dels nous telèfons, repercuteix en el preu final?.
Seria molt fàcil establir punts de recuperació de móvil o oferir un descompte al comprar el nou si portes el vell (hi ha una empresa espanyola que ho fa).
Per descomptat, necessitem concienciació cap a aquests temes però també compensació. Les empreses no han se ser les úniques beneficiades no?