DINERS PER LLUIR LES TEUES MARQUES PREFERIDES

El cos humà s'ha convertit en una gran tanca publicitària per als anunciants, que han trobat mitjançant internet un exèrcit de voluntaris capaços de gravar-se un anunci en la seua pell.
Són els nous "homes anuncis" disposats a dur publicitat a flor de pell. Pot ser en el front, un braç, una cama o un muscle.

També serveixen els pectorals d'un culturista o el ventre d'una embarassada. Tot és susceptible de convertir-se en la pròxima tanca publicitària si el preu és el just.

La idea probablement la va tenir fa alguns anys Andrew Fischer, a qui se li va ocórrer oferir el seu front al millor postor. Aquest fenòmen sembla que comença a ser una moda, almenys a Espanya. on la matèria primera en exhibició és sempre abundant
Per a Andrew Fisher, el preu just és de 37.375 dòlars per tatuar-se al front el missatge publicitari d'una empresa.

Si vols saber més clica ací.

Una manera com un altra per a fer diners. No creus?

ESCOLTA-HO

La música ens transporta, ens submergeix en un món ple de sensacions i emocions.

Aquest concert en La Major per a clarinet de Mozart, n’és un bon exemple de com podem gaudir sentint les múltiples combinacions de notes i compassos.

Mozart, l'inimitable compositor austriac, va escriure un únic concert per a clarinet, per al seu amic, el clarinetista Anton Stadler.

En aquest concert, el clarinet fa gal·la del seu so diàfan, suau ,càlid i a vegades inquiet, amb el que aconsegueix que experimentem una agradable serenitat.

Que la música t'acompanye.

NOVES PROFESSIONS

Que fas amb el telèfon mòbil quan te’n compres un de nou?

Si has pensat tirar-lo, has de saber que el teu telèfon conté metalls preciosos molt cotitzats al mercat.
Si sumem la quantitat de mòbils que se tiren a les escombreries durant un any, el valor va creixent i això dona peu a una nova professió: els miners urbans.
Aquestos miners del segle XXI, tenen com a missió buscar i salvar de l’escombreria terminals mòbils, el fenòmen que s’està experimentant en el Japó té com a objectiu obtindre materials como l’iridi i altres, materials que són cada vegada més cars al mercat.
Els miners urbans no tenen com a objectiu fer-se rics, és simplement un procés de reciclatge: els materiales se reutilitzaran en nous terminals, això abaratirà la producció.
Una tona de mineral d’una mina produeix només 5 grams d’or, mentre que una tona de telèfons mòbils poden arribar a produir 150 grams del mateix metall.
Amb la mateixa quantitat de telèfons mòbils també es pot produir al voltant de 100 quilos de coure i 3 quilos de plata.
Però el més important és que fent açò, no li extraurem una tona de material a una montanya amb la qual cosa l’ impacte ambiental serà menor i els recursos limitadísims del planeta s’allargaran un poc més.
El mercat ha fet que les empreses se replantejen la possibilitat del reciclatge. Al mes de març de 2008, l’or tenia un preu superior als 1.000 dólars per onza fins no fa molt el preu es fixava en els 890 dólars.
De tots los telèfons que se tiren cada any o més entre el 10 i el 20% se reciclen. La majoria de les personas opten per emmagatzemar els telèfons a casa. Encara no és un objecte del que se tinga conciència que és completament reciclable.
La qüestió és: els diners que s’estalviaran els fabricants en la produció dels nous telèfons, repercuteix en el preu final?.
Seria molt fàcil establir punts de recuperació de móvil o oferir un descompte al comprar el nou si portes el vell (hi ha una empresa espanyola que ho fa).
Per descomptat, necessitem concienciació cap a aquests temes però també compensació. Les empreses no han se ser les úniques beneficiades no?

COMENTARIS I RESULTATS DE L'ENQUESTA ( ALUMNES DE BIOLOGIA HUMANA DE 2n DE BATXILLERAT)

Comentaris i resultats de l’enquesta sobre hàbits alimenticis i nutrició

Hem recopilat informació de 150 alumnes dels quals hi ha més xiques que xics amb edats entre 11 i 19 anys.
Com podeu vore quasi la majoria fa l’apat de mig dia ,però hi ha una gran variabilitat en els altres apats.
Es pot observar que només una tercera part no menge menjar ràpid.
La majoria de la gent pica entre hores.
Quasi tota la gent enquestada pense que té una alimentació sana i equilibrada.
Els aliments més freqüents que consumim són:
· Llet i derivats,ous,carn,arròs,pasta,pa,fruites i refrescos.

Els menys freqüents :
· Galetes i pastissos,dolços i xocolata,llegums,peix i verdures crues.

Alguns resultats ens han sorprès, com el fet de que una quarta part no menge galetes i pastissos i quasi el 50% diu que consumeix fruita.

Coses curioses que hem trobat:
· Gent que ompli la casella dels dos sexes
· Dibuixos en les fulles
· Alguna part sense omplir(sobretot l’ùltima pregunta)

Volem agrair la vostra col-laboració.


Les alumnes de Biología Humana de segon de batxillerat.

ENQUESTA SOBRE ALIMENTACIÓ ( ALUMNES DE BIOLOGIA HUMANA DE 2n DE BATXILLERAT)

Resultats de l'enquesta sobre Alimentació i Nutrició
1. Xics __63__ Xiques ___82_

Edats entre [11-19] anys

11anys : 8 alumnes
12anys: 27alumnes
13anys: 28alumnes
14anys: 47alumnes
15anys: 10alumnes
16anys: 19alumnes
17anys: 16alumnes
18anys: 7alumnes
19anys: 2alumnes

2. Menjars que solem fer al dia:


3.Freqüencia de menjar ràpids per setmana:

4.Alumnes que mengen entre hores:


5. Menjars més freqüents



6.Alimentació sana i equilibrada:

CIÈNCIA FICCIÓ O REALITAT?

La “Bóveda Global de Semillas de Svalbard, en el Círculo Polar Ártico”, es va inaugurar el 26 de febrer de 2008, amb una cerimònia en la que van dipositar 100 milions de llavors procedents d’un centenar de països de tot el món.
El projecte, impulsat pel Goven de Noruega, el “Fondo Mundial para la Diversidad de Cultivos y el Banco Genético Nórdico”, permet la creació d’un dipòsit segur de duplicats de llavors de cultius alimentaris, assegurant la seua supervivència front a fenòmens como el canvi climàtic i catàstrofes naturals .

Ubicada prop de Longyearbyen, en una illa de l’arxipielag norueg de Svalbard, la bòveda batejada como del fi del món o Arca de Noé, ha segut excavada a 130 metres de profunditat en una montaña de pedra arenisca, impermeable a l’activitat volcànica, els terratrèmols, la radiació i la creiscuda del nivell del mar.

El primer ministre norueg, Jens Stoltenberg, i la premi Nobel de la Pau 2004, l'activista keniana Wangari Maathai, van ser els encarrregats de col·locar en el seu interior les primeres llavors, varietats d’arrós de 104 països.

En aquest vídeo podeu vorer imatges del banc de llavors

FENÒMEN SIMPSONS

Cada capítol té un cost al votant d’un milió de dólars,empleant entre sis i huit mesos per a produïr-lo.

Només el merchandising de la sèrie els deixa a Fox 50 milions de dòlars.

Els Simpson van començar com una animació curta (30 segons) en The Tracey Ulmann Show però desprès van adquirir fama com a programa independent i van superar en audiència i èxit al programa original.

Al complir 20 anys en antena, el mes de maig del 2007 van celebrar l’episodi número 400 en EEUU, i els seus productors han llançat al 2008,la primera pel-lícula y el primer video-game d’última generació. No només és un bon programa, és un negoci espectacular!.

El seu autor, Matt Groening, es va inspirar en la seva pròpia família per a crear-los.

T'agraden els Simpsons?

CAMP ROCK

Un dia després de la cerimònia que Disney Channel va celebrar amb motiu de la inaguració del canal per TDT amb el Lema "Por fin para todos", Disney Channel va estrenar el 20 de setembre la película "Camp Rock" protagonitzada pels germans Jonas i la cantant Demi Lovato.

El dissabte 27 de setembre la cadena de TV cuatroº va oferir a tots els jovens la película creada per la factoria Disney. Esta película ha triomfat en Estats Units amb més de 9 milions d’espectadors convertint-se en l’espai més vist per totes les TVs de Pagament.

Als germans Jonas (en aquest blog podem vorer un post del 19 de juny), els coneixem gràcies al Single anomenat SOS que continua escalant posicions en el llistat de “Los 40 Principales” i altres, a més a més, Disney Channel ofereix una sèrie d’especials titulats "Jonas Brothers, Viviendo el Sueño" que s’emiteixen cada divendres a les 15:20 hores.

Pel que fa a Demi Lovato, la co-protagonista, podem afirmar que aquesta actriu, cantant i compositora, s’ ha donat a cononéixer en EEUU gràcies a l’esmentada película.

Arriba Camp Rock, el nou fenòmen cinematogràfic de la factoria Disney que segueix els passos de High School Musical.

Que la música t'acompanye.

El pasado 20 de Junio los alumnos de 4º de ESO de nuestro instituto, nos deleitaron con una actuación del famoso y mediático musical Grease (muy popular en su tiempo.

Todo empezó con la iniciativa de dos chicas de 4ºC: Marta Gasch y Sofía Royo tuvieron la fabulosa idea de actuar para nosotros voluntariamente y de esta forma amenizar el ultimo día de curso con un Popurrí de Grease.

Explicaron explicaron su idea al director y le pidieron permiso para actuar el día 20.

Felip no se pudo negar.


Lo propusieron a sus compañeros y compañeras de los otros 4ºs y Cristina Salvador, Rafa Moliner, Carlos Fernández, Cristian Roldan, David Giménez, Isabel López, Alba Fernández, Andrea Rodríguez, Ana Rodríguez, Paula Pacios, Ainhoa Rincón y Idoya Pérez accedieron encantados/as junto con Marta y Sofía.

Ensayo tras ensayo se fueron formando las parejas: Marta Gasch - Carlos Fernández, Cristina Salvador - Crisitian Roldan, Isabel López - David Giménez, Idoya Pérez - Ana Rodríguez, Paula Pacios - Ainhoa Rincón, Andrea Rodríguez - Alba Fernández y nuestra pareja protagonista Rafa Moliner con Sofía Royo interpretando a Danny Zucko y Sandy Di.
Fueron duros días de ensayo por las aulas de instituto y el gimnasio. Por incompatibilidad de horarios, la mayoría comían en la cantina del instituto ya que los ensayos empezaban 30 minutos después una vez terminadas las clases.



Prepararon la coreografía con un mes de antelación para que de esta forma pudieran hacerlo con mas tranquilidad y pudieran seguir realizando cada uno sus tareas individuales.

Con la incondicional ayuda de Virginia Guiral, Vicent Badenes y Dani Moliner no hubieran podido ensayar ya que Virginia y Dani les prestaban el radiocasete del departamento y Vicent les permitía ensayar en el gimnasio.

La semana previa a la actuación, la organizadora del Baile, Marta Gasch decidió el vestuario de cada uno: Las mayas de las Pink Ladies, las camisetas de los T-Birds, los colores de la ropa para que no se repitieran...

Durante dicha semana, nuestros bailarines sacrificaban sus patios para aprovechar al máximo esos 20 minutos y ensayar ya que tenían muchos exámenes y por la tarde, una vez terminadas las clases, ensayarían mucho menos tiempo que las semanas anteriores.

El día 19, desinteresadamente, nuestros chicos quedaron una vez mas para ensayar pero esta vez encima del escenario ya que esa misma tarde fue montado.
Fue un caos total y tuvieron que hacer unos pequeños retoques para que todos subieran a tiempo al escenario.

Llego el gran día. En esa mañana también hicieron un ensayo previo a la actuación, concretamente 2 horas antes.

A ese ensayo asistieron Manuel Vivó y Virginia Guiral ya que eran los cámaras profesionales y querían grabar la actuación pero necesitaban saber por donde se iban a mover mas o menos.
Los alumnos se sabían los pasos, bailaban como nadie y no se equivocaban en ningún momento; el ensayo salió perfecto.
Pusieron muchísimo empeño y ganas en esa coreografía de mas de 8 minutos.

Ahora si, eran las 12 y nuestros bailarines y bailarinas ya estaban arreglados y vestidos por las estilistas personales, Paula Mas y Roció Rodríguez.
Ya estaban todos arreglados menos Sofía, nuestra Sandy, que estaba actuando también en el Concierto de la Coral del instituto.
Ella fue corriendo al vestuario del gimnasio y entre 5 personas a la vez, la vistieron rápidamente: una poniéndole una zapatilla, la otra poniéndole la camisa, la otra la falda...

Empezó a sonar la música y ya salieron a actuar con la mayor ilusión.

Pero ocurrieron una serie de contratiempos: el alumno que controlaba la mini cadena (cuyo nombre no voy a decir) la puso muy junta al escenario y cada vez que la coreografía requería hacer un pequeño saltó, la vibración de este, se transmitía a la mini cadena y esto hacia que la música se adelantara unos segundos.

Pero ellos supieron reaccionar perfectamente y hicieron que apenas se notara lo ocurrido.

Aun así, alumnos y profesores disfrutaron muchísimo y aplaudieron con muchas ganas.
Después de la actuación todo fueron felicitaciones.
Lo que más gusto, fueron las piruetas en las que levantaban a dos bailarinas en el aire.

El año que viene... mas y mejor!

Si queréis ver otra vez la actuación... http://www.youtube.com/watch?v=ZZtoVlJcHWk

OBRIM EL BLOG

A partir del mes d’octubre començarem a publicar nous posts, entreu i deixeu els vostres comentaris.

El blog som tots, vos convidem a utilitzar-lo.

Tambén podeu publicar deixant les vostres propostes a :

ratallig@gmail.com

TOCANDO DESDE LA DISTANCIA

Joy Division fue una banda afincada en Manchester que con apenas tres años de vida, entre 1977 y 1980, se hicieron un hueco fundamental en la historia musical. Con el paso del tiempo, su influencia e importancia en grupos y movimientos posteriores.
Su música fue transgresora y punta de lanza de un sonido áspero que se asoció rápidamente a la etiqueta “post-punk”, sirviendo de llamada al mundo para que supiese que había más ciudades en Inglaterra, musicalmente hablando, que su capital Londres. A partir de ese momento Manchester fue un lugar fundamental para cualquier melómano interesado por las nuevas tendencias del pop.
El líder de aquella banda fue Ian Curtis, un personaje controvertido y carismático que se suicidó el 18 de mayo de 1980. Las razones de su muerte no quedan claras a pesar de dejar una carta de despedida; bien su idea romántica de morir joven, bien el tener que tomar una elección entre su mujer y su amante o quizá la epilepsia que sufría y que sabía que le impediría en poco tiempo subirse a un escenario. Precisamente lo que le hizo famoso, además de su personalidad y su voz, fue su forma de bailar imitando los movimientos de sus ataques y que provocaban en el público la duda de saber si eran simulados o no.
La muerte de su líder, conllevó que los supervivientes creasen otro grupo, legendario en las islas británicas, bautizado como New Order, como claro paso en contraposición con “Disorder”, tema fundamental de Joy Division
Sin llegar a ser excesivamente conocidos en nuestro país, han sido referencia fundamental en gente como Editors, Strokes o incluso The Cure. Versioneados hasta la saciedad (por ejemplo: Moby, Los Planetas o The Killers), hoy en día vuelven a estar de actualidad por varias razones.
La primera, que por primera vez, en el pasado mes de abril, se editó en nuestro país “Touching from the distance” la biografía sobre Ian Curtis escrita en la década de los noventa por su mujer, Deborah.
La segunda, que se ha estrenado con gran éxito en toda Europa, menos en España, “Control” una película en la que su director Antón Corbjin (fotógrafo oficial de Joy Division y U2, entre otros) repasa la vida de Ian Curtis.
La tercera es que se editado el pasado mes de mayo un nuevo recopilatorio con las mejores canciones y algunas actuaciones en directo del grupo.
Por tanto ahora es un buen momento para redescubrir a Joy Division a través del cine, la literatura o la música pues vuelven a estar de actualidad. Para los que los no los conozcáis, os recomendamos dos modos de empezar a hacerlo: escuchar “Love Will Tear Us Apart”, su tema más conocido, o acudir al concierto que los valencianos La Habitación Roja harán el día 21 de Junio en Madrid tocando íntegramente canciones del mítico grupo británico como homenaje al mismo.


G. B. E
“La Caja del Diablo”.

COMENÇA L'ESTIU

Els orígens de les celebracions de la nit més curta de l'any, el 23 de juny, vespra de la festivitat de Sant Joan, es perden en la memòria de la gent de les diferents cultures que poblen el Mediterrani. Aquella festivitat pagana que rendia culte a l'arribada del solstici d'estiu, encenent fogueres, la tradició catòlica la va lligar la festivitat de Sant Joan Baptista, que se celebra el 24 de juny.

Des de l'antiguitat , cada nit de Sant Joan, milers de persones es desplacen a les platges , a la vora del mar o al peu d'una muntanya, per a rememorar antigues tradicions, i passar una agradable vetllada amb companyia d'amics i familiars. S'encenen fogueres sobre la sorra, sobre las pedres o als encreuaments dels camins formant una atractiva i evocadora imatge, i al costat d'elles es reuneixen nombrosos grups que xarren, canten, ballen i gaudeixen de la nit.

Igualment, nombrosos barris i pobles , celebren revetlles i actes festius.

Ja ha acabt el curs, comença l’estiu i una de les millors formes de celebrar-ho és amb aquesta màgica tradidió.

Acosta't a la vora del mar i participa del sentit màgic, festiu i obert de la cultura mediterrània, la nostra.

Creences diverses

· Existeix la creença que si es pren un bany a la platja la mateixa Nit de Sant Joan, en tocar les dotze campanades, es conservarà la salut del cos, molt especialment la de la pell. "Bany de Sant Joan, salut per a tot l'any" .

· En el passat, als pobles de vora mar, era costum que la vespra de Sant Joan les fadrines posaren en un got ple d'aigua la clara d'un ou. L'endemà, l'examinaven a fons: si s'havia format la imatge d'una barca, això era senyal que el seu xicot seria mariner; però, si hi havia la figura d'un forcat o la d'un arbre, el seu futur espós seria llaurador.

· Es diu que la Nit de Sant Joan és la millor de l'any per a descobrir corrents d'aigua subterrànis o per collir herbes de muntanya, així tindran més poders curatius .

· Per mitjà de tres faves -una pelada, l'altra a mig pelar i la tercera amb la corfa- una jove fadrina pot conéixer la situació econòmica de qui serà el seu promès. La Nit de Sant Joan, ha de guardar les faves dins d'una bosseta, les amaga davall del llit i, en despertar-se, en treu una a l'atzar. Si treu la pelada, el seu promès serà més pobre que una rata. A mig pelar, ni ric ni pobre. Si li ix la de la corfa, el seu xicot serà farcit de milions. També es poden fer servir tres creïlles.

. La tradició popular atribueix a Sant Zacaries l'encesa d'una foguera per a celebrar el naixement del seu fill. Per aquest motiu, hi ha qui invoca al pare de Sant Joan Baptiste durant la preparació d'una foguera i deixa les invocacions quan ja hi cala el foc.

· En alguns pobles de l’interior de la província de Castelló existeix la tradició d’anar a una font a les dotze de la nit i rentar-se la cara per a fer-se guapa.

Saps més creences que es conserven al teu poble o ciutat?. Envia-les a ratallig@gmail.com

Nit de Sant Joan a Castelló

BON ESTIU!!!!!!!